Páginas vistas en total

domingo, 16 de noviembre de 2014

Sobre gel - Capítol 2

L’endemà em desperto al llit i penso en el que va passar ahir. “No pot ser. NO POT SER!” és el primer que em ve al cap.
Ahir, quan vaig arribar a casa, els meus pares em van dir que se’m veia més feliç del normal.
-Que ha passat alguna cosa especial, avui? –em va preguntar la meva mare, tan astuta i perspicaç ella.
-Nooooo, que va –li vaig respondre jo. Però crec que no va colar.
Se’m notava a la mirada, en la forma de moure’m i de parlar. Anava flotant sobre un núvol de cotó, però no de color rosa. No m’agrada el rosa.
Estava tan a la Lluna de València que em vaig xocar tres cops contra la paret de la meva habitació. Sé que puc semblar una mica bleda, però la veritat és que flotava pel cel. Feia temps que érem amics, però es notava una atracció mútua que cap dels dos gosava confessar.
En fi, que és tot molt bonic. Flors i violes.
Ara estic a la meva habitació, somiant desperta, quan la meva mare entra tan de sobte que caic de la cadira.
-Anna, estàs bé? -em pregunta.
-Sísísísísísí mama, estic genial. Només em fa una mica de mal el cul -li responc.
-Escolta'm un moment. Sé que ahir va passar alguna cosa entre l'Eric i tu a la pista de gel. Saps que pots confiar en mi. M'agradaria que m'expliquessis què va passar. I no em diguis que no va passar res, perquè ahir a la nit mentre sopàvem se't notava a la cara. A més, vaig sentir com et xocaves contra la paret perquè anaves molt despistada.
Ostia, la meva mare deu ser descendent de Sherlock Holmes o algú amb unes capacitats detectivesques similars.
-Re, mama, que estic sempre en los mundos de Iupi -li dic, però la meva mare m'ha calat, o sigui que decideixo dir-li la veritat-. D'acord mama. Ahir l'Eric i jo vam anar a l'Skàting, li vaig ensenyar a patinar sobre gel, vam berenar al bar de dalt, vam patinar una estona més i vam sortir. Però quan anàvem a marxar cadascú cap a casa seva, ens vam... ehem...
-Us vau fer un petó, oi? -em diu la meva mare amb un somriure murri als llavis.
-Sí -li dic, i noto que em pugen els colors a la cara-. Avui he tornat a quedar amb ell, aquesta tarda. Anirem a fer una volta. No t'importa, oi?
La meva mare sospira.
-No, no m'importa. Passeu-vos-ho bé. I si feu alguna cosa, feu servir condó!
-Mama! Que vam començar a sortir ahir! A més, ja saps que ho tinc molt present, jo, tot això! -li dic amb uns ulls com unes taronges i un to alarmat i sorprès alhora-. I ara deixem de parlar d'això; no em sento còmode.
-D'acord, d'acord. Però has de tornar a casa a les vuit i mitja. Ni un minut més tard, entesos? 
-Entesos. Gràcies mama -li faig un petó i surt de la meva habitació. Hem quedat a les quatre i ja són les tres i mitja! M'he de començar a vestir.

Toc toc toc. Al cap de mitja hora truquen a la porta. És ell! Em sento rara. Mai havia tingut cap relació abans... Sempre m'enamorava d'algú que no em feia ni cas.
-Hola preciosa -em diu l'Eric, i em fa un petó. Va guapíssim: dessuadora ampla, de les que a mi m'agraden, texans i bambes. Senzillament perfecte.
-Hola guapo -li responc, i li agafo la mà. M'apropo a ell i l'abraço. Fa molt bona olor.
Sortim al carrer i ens posem a caminar, però no sé cap a on ens dirigim.
-A on anem? -li pregunto.
-A on ens porti el destí -em respon.

Us ha agradat? Deixeu un comentari amb la vostra opinió i amb suggerències i consells si voleu! I digueu-me si voleu que hi hagi més parts!
Anna

7 comentarios:

  1. Jajajajajaja aquestes maares que les calen tootes! Mare meva XD. Jo a la mínima que parlo d'un noi ja és sospitós per la meva mare i després em va fent preguntes del paaal "X noi és molt responsaaaableee oooi?*cara insinuant*"

    M'agradaria saber on vaaaan! On els porti el destí... Crec que podries busca'ls-hi un racó especial, on no hi hagi molta gent... No sé. Algun lloc on a partir d'aquesta cita vagin sovint i sigui el seu lloc especial. Alguna cosa així tipus cafetó petit i íntim amb decoració de fusta en un carreró estret, o un café en un terrat amb vistes, o un lloc a l'aire lliure... Un banc en concret o el que sigui! Qualsevol cosa!

    Tinc ganes de llegir següent part! ;)

    Petons!

    Núria

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. La meva mare és igual! A la mínima ja em mira amb cara de malpensada jajajajajaja
      He de començar el següent capítol, però ja tinc una lleugera idea de com el començaré. És una bona idea el que dius de portar-los a algun lloc que es converteixi en "el lloc". A veure què se m'acudeix!!
      Moltes gràcies per llegir-me i pel teu suport!
      Petooons♥
      Anna

      Eliminar
    2. llevamealaluna27.blogspot.com

      Eliminar
  2. Ja he acabat totes dues històries i m'agraden molt. M'has animat a pensar en publicar històries que escric però que mai ensenyo. En totes dues històries el noi es diu Eric i m'agrada perque per a mi és un nom especial.
    Simplement, m'encanta.
    Moltes gràcies, ets genial!!
    Pd: continua, si us plau
    *

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Me n'alegro que t'hagin agradat tant les meves històries! T'animo a publicar les teves històries, i si no t'hi veus amb cor, estaré encantada de llegirme-les! Me les envies al correu eltempspassavolant@gmail.com si vols:) I si les publiques em dius on!
      A mi el nom Eric també és un nom que m'encanta, i la veritat és que no em vaig adonar que a les dues històries els nois es deien igual fins que ja les vaig tenir publicades xD
      Gràcies a tu per llegir-me! I ja saps, si en vols més, vas al meu Wattpad i em deixes un comentari o m'envies un correu!:)
      Gràcies:)
      Petooons♥

      Eliminar
  3. M'encanta com escrius!! A mi també m'encanta moltíssim llegir, tot i que no tinc gaire temps per escriure :S. Aquest capítol m'ha cridat molt l'atenció perque ma mare és idèntica i diu les mateixes coses jajajaja però també pels pensaments de la protagonista, a mi em passa el mateix!

    Continua així, les teves històries enganxen molt!

    P.D.: l'Eric de les dues històries és el mateix o són diferents nois?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies! Jo tampoc tinc massa temps per escriure, tot i que quan em ve de gust el trec d'on sigui xD
      M'alegro que t'agradin tant les meves històries!
      Són diferents nois, però el nom m'agrada tant que no em vaig adonar i el vaig posar a les dues històries sense adonar-me'n xD
      Gràcies per llegir-me!:)
      Petooons♥
      Anna
      PD: Em sap greu haver trigat tant en respondre el teu comentari! :S

      Eliminar