Páginas vistas en total

lunes, 29 de diciembre de 2014

La primera història - Capítol 4

-“Comença el joc”? Va de debò? –em diu l’Eric mirant-me amb incredulitat.
-Molt em temo que sí –li dic amb un murmuri.
-Què és això, Anna? He vist les altres notes i he de reconèixer que fan bastant mal rotllo... –em diu una companya de classe.
-Jo... no...
-És una venjança de la Marta –diu algú a la meva esquena. Em giro i veig la nena petita que fa dos anys va trencar els tubs d’assaig -. Reconec el seu estil.
-Com que una venjança? –diu algú.
-La Marta creu que l’Anna li ha robat el nòvio, quan no és veritat –diu la nena.
-I tu com...? –li preguntem l’Eric i jo alhora.
-No li he tret l’ull de sobre des que em va fer allò fa dos anys. No saps el que t’espera. Si veig alguna cosa que pugui ser sospitosa t’avisaré, tot i que no crec que puguis predir el que farà. Sort. Em temo que la necessitaràs.
Em passo la resta de l’hora menjant-me el coco amb el que m’ha dit la nena. Quan arriba l’hora de dinar vaig a la cafeteria de l’escola i sec a una taula amb l’Eric i un parell de persones més. Avui hi ha macarrons de primer, així que en punxo uns quants amb la forquilla i me’ls fico a la boca. Però tan bon punt la pasta toca la meva llengua, he d’escopir i començo a tossir d’una manera incontrolable.
-Què et passa? –em pregunta tothom que m’ha vist.
-Macarrons... piquen... –és l’únic que puc dir. Em comencen a caure llàgrimes de la picor. La llengua em cou com mai.
Un dels meus companys punxa un macarró i l’olora. Després l’aparta de cop i es posa a esternudar.
-Carai... li han tirat un munt de bitxo, i del picant de debò... Com que el tomàquet és vermell també, no te n’has adonat. És millor que demanis ajuda a algú amb coneixements mèdics. Contra abans millor.
M’aixeco com puc de la taula i veig que dos professors s’acosten.
-Què et passa, Anna? –em pregunta la de català.
-Li han tirat bitxo al tomàquet dels macarrons –respon l’Eric.
-Deixa’m veure, potser hi puc fer alguna cosa –em diu el professor de biologia -. Uf, no té gaire bona pinta... Se l’ha empassat? –pregunta en direcció a l’Eric.
-No, se l’ha posat a la punta de la llengua i de seguida ha escopit. S’ha posat a tossir i li han començat a caure llàgrimes –li respon.
-Millor. Si s’ho hagués empassat, probablement hauríem d’anar a fer-li un buidat d’estómac, però si només ho ha fregat amb la llengua no és tan greu. Tot i que no crec que pugui parlar en un parell de dies, es posarà bé. De totes maneres, anirem a la infermeria, a veure si la Rosa li pot donar alguna cosa per calmar-li la coïssor.
-D’acord. La puc acompanyar? –pregunta l’Eric.
-Sí, així tindrà companyia.
-Anna! Què t’ha passat? -Oh no. La última veu que voldria sentir en aquest moment.
La Marta s’apropa a la gent que s’ha posat al meu voltant i pregunta al professor de biologia què em passa.
-Doncs mira, que algú li ha tirat bitxo als macarrons. Potser volia ser una broma, però encara sort que no s’ho ha empassat, perquè ara mateix tindria la panxa feta pols... La portarem a la infermeria.
-La puc acompanyar? –Si us plau, digui que no. Si em té alguna mena d’apreci, professor, digui que no.
-D’acord. Però ningú més! Primer que la Rosa li doni alguna cosa, i després li podreu fer companyia mentre reposa.
L’Eric i jo ens mirem. Les llàgrimes em segueixen rodolant galtes avall, però ja no són llàgrimes de picor.
Són llàgrimes de por.

Em sap greu haver trigat tant en penjar un altre capítol! Entre els exàmens i que em vaig bolcar totalment en la història del Wattpad, no he pogut escriure res. De totes maneres, espero que us hagi agradat!
Ja sabeu, deixeu un comentari amb consells, suggerències o el que vulgueu!
Bones Festes:)

Anna

3 comentarios:

  1. Llegeixo Eric i em ve al cap el de Mi Nombre es Kate ;)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jajajajaja a mi també em va passar quan vaig escriure el capítol! Vaig haver de mentalitzar-me de que era una història diferent xD
      Gràcies per llegir tant el meu bloc com la història del Wattpad! I pel comentari és clar:)
      Petooons♥

      Eliminar
  2. great blog, very inspiring
    lets follow eachother! just let me know and I will follow back :)

    - www.angelaah91.blogspot.nl

    ResponderEliminar